Pensament número dos

Mentre senti la música, voldrà dir que encara compto amb el reproductor.

Pensament número u

Amb un silenci a l'altra banda n'hi ha prou per a sentir-se acompanyada.

Les paraules també posen les coses al lloc que els hi pertoca.

Uns quants post-it més, i deixaré de mirar les matrícules dels cotxes per passar a aparcar-los tots en harmoniós ordre. I als prestatges de casa, tornaré a disposar els discs en ordre alfabètic: cada cançó al seu lloc corresponent. I a la nevera, els iogurts agrupats per sabors, com les ampolles de Lambrusco als supermercats o com les fotografies al dia que van ser fetes.

Uns quants post-it més, i fins i tot em podria permetre jugar a fer ziga-zagues, filigranes i sanefes.

Estic posant nom a les coses, que és com aprendre a mirar.

Un cop designat, allò intangible resulta tan palpable que podria ser modificat amb un simple gest, allò fosc recupera la claredat, allò complicat es torna senzill i allò pesat esdevé lleuger.

Quan les paraules són bastons i baranes, visca els post-it i les ganes de llegir.